1er Concurs de Fotografia Solidària i Social Kassumay. Entrega per: Jaume Bosch i Pugès, Alcalde; Montserrat Mirabent i Coll, Regidora delegada de Cultura i Promoció del Turisme; María José Rodríguez Blázquez, Regidora delegada de Cooperació, Solidaritat i Pau.
Concurs de Fotografia Solidària i Social Kassumay
20100424 | |
Projecte seleccionat
20100422 | |
El projecte experimental de llibre-objecte | Catàleg de botons, ha estat un dels escollits per ser exposats a les conferències que demà, dia de Sant Jordi, es faràn al Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona.
En aquestes conferències hi intervindràn professors i professionals representants de totes les escoles de disseny de Barcelona.
Cliqueu aquí per veure el programa Centre d'Art Santa Mònica
Copyright Georgina Fainé i Almirall
Kitsch
20100227 | |
Falsedat estètica, mentida en el sistema dels valors de l'art, objectiu d'intentar enganyar, impostura, felicitat fàcil, sense esforç.
C. Greenberg: 'Vanguardia i Kitsch'
(...)El kitsch es un producto de la revolución industrial que urbanizó las masas de Europa Occidental y Norteamérica, y estableció lo que denomina alfabetidad universal. (...) Con la introducción de la alfabetidad universal, la capacidad de leer y escribir se convirtió casi en una habilidad menor. (...) Dejó de servir para distinguir las inclinaciones culturales de un individuo, pues ya no era el concominante exclusivo de los gustos refinados. (...) Las nuevas massas urbanas presionaron sobre la sociedad para que se les proporcionara el tipo de cultura adecuado a su propio cosnumo. (...) La cultura sucedánea, kitsch, destinada a aquellos que, insensibles a los valores de la cultura genuina, estaban hambrientos de distracciones que sólo algún tipo de cultura puede proporcionar. (...) El kitsch es engañoso. (...)
(...)El kitsch es un producto de la revolución industrial que urbanizó las masas de Europa Occidental y Norteamérica, y estableció lo que denomina alfabetidad universal. (...) Con la introducción de la alfabetidad universal, la capacidad de leer y escribir se convirtió casi en una habilidad menor. (...) Dejó de servir para distinguir las inclinaciones culturales de un individuo, pues ya no era el concominante exclusivo de los gustos refinados. (...) Las nuevas massas urbanas presionaron sobre la sociedad para que se les proporcionara el tipo de cultura adecuado a su propio cosnumo. (...) La cultura sucedánea, kitsch, destinada a aquellos que, insensibles a los valores de la cultura genuina, estaban hambrientos de distracciones que sólo algún tipo de cultura puede proporcionar. (...) El kitsch es engañoso. (...)
Hª del disseny i l'Art | El Kitsch | 2010
20100207 | |
Tipografia | Cartell tipogràfic de la Futura | 2009
La futura va ser la tipografia de la era Bauhaus de més èxit i una de les més famoses del segle XX. Encara no hi havia relació directe entre Paul Renner i la Bauhaus, las seva tipografia, està basada en formes geomètriques simples com el cercle, el quadrat i el triangle, reflexant la idea de la Nova Tipografia. El seu disseny va inspirar posteriorment a totes les noves tipografiess geomètriques del segle XX. Inicialment, la fundició Bauer va emetre Futura amb sis pesos diferent i amb llicència. La fundició Deberny & Peignot la va editar a França sota el nom d’Europa. American Typefounders i Mergenthaler Linotype també compten amb una imitació de Futura anomenada Spartan. Paul Renner va morir l’any 1956 i els seus dibuixos originals del tipo Futura es poden contemplar a la Fundició Tipogràfica Neufville de Barcelona. Poseeix llargs ascendentes i descendents i una aparença neta i clara, proporcionant-li grans dosis de llegibilitat i objectivitat. La seva elegància la fa molt apropiada pel seu ús en anuncis, cartells, revistes o llibres.
La futura va ser la tipografia de la era Bauhaus de més èxit i una de les més famoses del segle XX. Encara no hi havia relació directe entre Paul Renner i la Bauhaus, las seva tipografia, està basada en formes geomètriques simples com el cercle, el quadrat i el triangle, reflexant la idea de la Nova Tipografia. El seu disseny va inspirar posteriorment a totes les noves tipografiess geomètriques del segle XX. Inicialment, la fundició Bauer va emetre Futura amb sis pesos diferent i amb llicència. La fundició Deberny & Peignot la va editar a França sota el nom d’Europa. American Typefounders i Mergenthaler Linotype també compten amb una imitació de Futura anomenada Spartan. Paul Renner va morir l’any 1956 i els seus dibuixos originals del tipo Futura es poden contemplar a la Fundició Tipogràfica Neufville de Barcelona. Poseeix llargs ascendentes i descendents i una aparença neta i clara, proporcionant-li grans dosis de llegibilitat i objectivitat. La seva elegància la fa molt apropiada pel seu ús en anuncis, cartells, revistes o llibres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
